“Comer animales” o el pecat original de la carn

Tot just he acabat “Comer animales” de Jonathan Safran Foer  i els vegetarians ja em semblen més bones persones. El llibre és una investigació periodística exhaustiva del món del les granges industrials i del pa que s’hi menja. L’autor afronta aquesta tasca en primera persona, aconseguint una ràpida identificació del lector. Comença amb el leit-motiv  “acabo de tenir un fill i vull saber amb què l’alimento” i rebla el clau amb la història de misèria de la seva àvia, que engreixava al petit Jonathan a base de pollastre per exorcitzar els seus fantasmes.

Suposo que es tracta d’un escriptor a qui una història sense elements autobiogràfics li sembla insípida. O almenys m’he quedat amb aquesta copla despres d’adonar-me que “Todo está iluminado” ,  amb el sempre farragós Elijah Wood, es basa en la seva obra. El jove protagonista és precisament l’alter ego de l’escriptor que descobreix les seves arrels ucranianes.

En el cas de “Comer animales” Foer no s’enmerda tant en palles mentals hebrees tot i que la seva dieta kosher li serveix com a punt de partida d’algunes reflexions: ser compassiu en els actes més superflus (menjar rabes en comptes de mastegar les vísceres d’un garrí) ens pot portar a ser millors persones.

Aquesta i d’altres referències religioses i filosòfiques van construint la bastida ideològica del reportatge, a mesura que Foer visita de primera mà explotacions ramaderes i avícoles de gran tamany i s’esgarrifa amb les condicions en què viuen els animals, farcint les seves experiències amb una allau de dades al·lucinants. Per resumir-ho diré que sóc carnívor i m’he passat la major part del llibre sentint nàusees i maleint totes les vegades que m’he atipat de carn de supermercat, adulterada genèticament i plena a vessar d’hormones i antibiòtics. La contrapartida són les explotacions petites on garrins, vedells o pollastres saltironegen lliurement fins que els passen per la pedra i arriben al Veritas amb un preu tres vegades superior a la carn habitual.

Més enllà de les diverses experiències estomacals que he gaudit amb aquesta lectura puc dir que es un gran reportatge que posa el descobert com la indústria càrnica està provocant el major problema sanitari, econòmic i mediambiental de tota la història. Tot per a què poguem adquirir carn a baixos preus sempre que vulguem. Si voleu menjar tranquils, no us el llegiu.

Anuncis

5 responses to ““Comer animales” o el pecat original de la carn

  1. jo m’estimo molt el medi ambient, però no tan com menjar carn, per tan…

  2. Seguiré el teu consell, faré un esforç i no me’l llegiré.
    Jo sóc molt del que no mata engreixa i de que d’algo hay que morir.

  3. En contra del que molts penseu no havia anat mai al Veritas fins el passat divendres, i per sorpresa meva em vaig trobar unes hamburgueses d’animal que ha viscut una vida digne i per tan s’ha merescut una mort igual, a un preu gens anat de l’olla, de fet 50 centims més que unes d’animal que no ha vist mai “la Riera”

  4. Es pot menjar carn i estimar el medi ambient. Només és qüestió de tenir clar que:
    – hi ha altres coses a part de la carn per menjar
    – no existeixen duros a quatre pessetes. En mobles i en carn, tampoc.
    Salut,
    Raimon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s